5 meneos
11 clics
Un ataque a España - Toni soler (CAT-PREMIUM-OPINIÓN)
Artículo opinión de Toni Soler sobre el manifiesto de Libre e Iguales. (contenido integro en #1 comentario): "CUMBRE. Son dignos de mención los admirables esfuerzos de la tercera vía para generar expectativas sobre la cumbre entre Mas y Mariano Rajoy. La medalla de oro, en cualquier caso, es para el diario El País, con el siguiente titular: "Rajoy acepta negociar la financiación de Cataluña". Es una visión de las cosas que se sitúa en el punto intermedio entre la ignorancia y la impericia."
|
comentarios cerrados
CIMERA. Són dignes d’esment els admirables esforços de la tercera via per generar expectatives sobre la cimera entre Artur Mas i Mariano Rajoy. La medalla d’or, en qualsevol cas, és per al diari El País, amb el següent titular: “Rajoy acepta negociar la financiación de Cataluña ”. És una visió de les coses que se situa en el punt intermedi entre la ignorància i la imperícia. Ignorància, perquè alguns encara es pensen que la qüestió catalana es resumeix en unes quantes factures impagades, i que l’únic que ha de fer el govern espanyol, després de fer-se pregar molt, és esperar que vengan a por alpiste, com deia Alfonso Guerra. I imperícia, perquè amb titulars com aquests no es pot temperar l’opinió pública catalana i encara menys l’espanyola; més aviat al contrari. La prova és que a Catalunya ningú s’ha molestat ni tan sols a respondre, mentre que a Espanya la iniciativa l’ha pres aquest fantasmagòric grup d’intel·lectuals libres e iguales (d’esquerres i dretes, però iguales ) i el seu manifest en favor de la unitat d’Espanya.
VARGAS LLOSA. El manifest és més aviat un ban militar. Demana obertament la repressió del moviment sobiranista, “ que ninguna infracción quede impune ”, i que es tanqui la porta a qualsevol intent de diàleg. Els firmants són una curiosa coalició de desferres polítiques, pensadors previsibles, feixistes més o menys encoberts, i el pobre Albert Boadella. Hi ha, això sí, un nom de pes, el de Mario Vargas Llosa, que continua enyorant els seus anys de joventut a la Barcelona franquista, quan el català es parlava només a casa per no molestar. Potser alguns devots de l’autor de La guerra del fin del mundo tindran un disgust; però ja comprendran que si Vargas és partidari de l’extinció del quítxua, al seu Perú natal, no hauria de tenir més miraments amb el català, la persecució del qual va observar ben de prop, i sense indignar-se gaire. La indignació li va venir més tard, quan va veure que la Calle San Honorato es
… » ver todo el comentario